Teatro

T’estimo, ets perfecte, ja et canviare! Torna!

T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré ha estat qualificada per la premsa de Nova York, com una de les comèdies musicals més divertides i va esdevenir en la seva primera temporada al Poliorama un dels primers èxit del teatre català d’aquest segle XXI

T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré

 

 

T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré al Teatre Poliorama de Barcelona. La il·lustradora Paula Bonet és l’artista del cartell.

T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré torna a Barcelona, al Teatre Poliorama catorze anys després amb un nou muntatge d’Elisenda Roca i protagonitzat per Frank Capdet, Mercè Martínez, Muntsa Rius i Jordi Vidal. Frank Capdet i Mercè Martínez ja havien participat en el musical durant l’estada al Teatre Borràs, a finals del 2000, en una producció dirigida per Esteve Ferrer.

La comèdia musical sobre el món de la parella s’estrenarà el 13 de febrer fins al 28 d’abril de 2013. El muntatge té la dirección direcció musical d’Andreu Gallén i dos músics en escena, Gallén al piano i Víctor Pérez al violí.

L’espectacle mostra les interioritats del món de la parella. És una visió sutil i fresca d’experiències que tothom ha viscut en algún momento de la vida: la primera cita, el noviatge, el matrimoni, l’arribada dels fills o la crisi dels quaranta.

Amb text i lletres de Joe DiPietro i música de Jimmy Roberts, I Love you, you’re perfect… Now change! Es va estrenar al Westside Theatre de l’Off-Broadway l’1 d’agost de 1996, i va finalitzar les funcions el 27 de juliol de 2008, després de més de 5.000 representacions, i convertint-se d’aquesta manera en el segon musical de més durada de l’Off-Broadway darrera de The Fantasticks.

Durant aquests anys el musical ha estat traduït a 12 idiomes diferents i s’ha representat en més de 500 ciutats de tot el món.

A Barcelona es va poder veure la versió catalana estrenada el desembre de 1999 al Teatre Poliorama amb el títol T’estimo, ets perfecte… Ja et canviaré. Aquesta adaptació la va dirigir Esteve Ferrer, amb dirección musical de Manuel Gas i interpretada per Eduard Farelo, Xavier Mestres, Xavi Mira, M. Josep Peris, Mone i Teresa Vallicrosa. Després d’estar a Barcelona va iniciar una gira per Catalunya visitant més de 100 localitats. Va tornar a Barcelona, aquesta vegada al Teatre Borràs, fins al febrero de 2001; i després va fer la tercera temporada al Teatre Apolo.

L’adaptació castellana del musical, Te quiero, eres perfecto… ¡Ya te cambiaré!, s’ha pogut veure en diferents ocasions a Madrid, al Teatro Marquina y, posteriorment, al Nuevo Teatro Alcalá.

Les entrades ja están a la venda per internet a Ticketmaster.es, per telèfon al 902 15 00 25 i als caixers de “la Caixa”.

———————————————————————-

La premsa ha dit:

  • “Diversión espléndida, uno de esos productos que destilan un equilibrio óptimo entre los medios utilizados y los resultados obtenidos”

  • “El planteamiento de la comedia es imaginativo, ingenioso y nunca repetitivo” – Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

  • “Cançons agradables a l’oïda, ben construïdes, amb un indubtable toc de classe (en una gamma àmplia que va del pop-rock suau al tango passant pel country i el gospel). – Marcos Ordóñez (Avui)

  • “Lenguaje irónico de vidas y sonrisas desencantadas, un tanto cínicas y duras en la superficie, pero profundamente dolidas y maltratadas en su interior”. – Juan Carlos Olivares (ABC Cataluña)

  • “Penetra con acierto en el terreno complejo de los sentimientos, desde la ternura de los primeros besos a la guerra de sexos de la edad adulta y el penúltimo amor de senectud”.

  • “Un buen montaje, excelente, donde la ligereza del tema se sustenta en la sensibilidad y la inteligencia de sus autores y del  equipo de dirección barcelonés” – Pablo Ley (El País)

  • “Quatre excel•lents intèrprets molt versàtils en un espectacle decididament agradable, en el qual els encerts humorístics acaben dominant”. – Ramon Oliver (Què fem? La Vanguardia)

  • “El públic riu de manera intel•ligent, perquè les històries que són més dures li arriben deformades i amb un ritme escènic trepidant”. –Gonzalo Pérez de Olaguer.